lunes, 17 de diciembre de 2012

La lluvia de París

Lo que teníamos, sobre todo yo, que tardaba el triple, era una evaluación de Historia y una montaña de problemas de funciones y derivadas. Pero las dos aceptamos postergar aquel inconveniente. Yo asentí con la cabeza e Irene, que nunca se resigna a quedarse callada, observó:
-Después de un mes, claro que podemos sacar dos horas.
En ese instante apareció la camarera con mi té y el chocolate de Irene. Dirigiéndose a ella, dijo:
-Te he puesto unas pastas. Para que las mojes en el chocolate, si quieres.
La amabilidad de aquella mujer descolocó a Irene. Siempre he creído que toda su fiereza se puede venir abajo con una simple caricia. Silvia también pareció reparar en el detalle, y las dos cruzamos una mirada cargada de intención. Pese a todo lo que había cambiado en su aspecto, seguía siendo en el fondo ella: Silvia, la amiga con la que había pasado horas y horas y con la que había aprendido a conocer a Irene y todo lo demás.
La camarera terminó de servir y, sin apartar la vista de Irene, nos deseó.
-Que os aproveche.
Silvia siguió quieta y nos abrió la boca mientras yo echaba el azúcar en mi taza e Irene consideraba, con ciertas reservas, la posibilidad de tomar aquellas pastas. Mosdisqueó una, solo la punta, y decidió mojarla en el chocolate. Después de que se la llevara a la boca, Silvia anunció:
-Muy bien. Os lo contaré todo desde el principio. O mejor, desde donde lo dejé en mis cartas. Si consigo acordarme.

SILVA, Lorenzo (2011): La lluvia de París. Editorial Anaya, Espacio abieto; 85: Madrid. Páginas104-105.

miércoles, 12 de diciembre de 2012

Pastís de xocolata amb Hitler

El dinar era el millor moment del dia. Sempre hi havia postres delicioses: coca de poma, arròs amb llet, pastissos de melmelada, tot servir amb un munt de nata espessa i blanca. A casa, el menjar era racionat, com a tot arreu d'Alemanya. La mama explicava que els anglesos intentaven matar-nos de gana impedint que els vaixells amb aliments arribessin a Alemanya; per consegüent, tot el menjar del país s'havia de repartir equitativament per assegurar que tothom tingués alguna cosa per dur-se a la boca. El papa fins i tot havia anunciat per la ràdio que executarien aquell que mengés més de la ració que li pertocava. Era molt greu. Si no compartíem el menjar de manera equitativa, moririen alemanys. La mantega, la llet, els ous, la carn i la melmelada estaven racionats i només en donaven a cada persona una mica. A casa, la cuinera havia dividit la nevera en parts per tal que tots tinguéssim el nostre lloc on guardar les racions i assegurar que no ens menjàvem la dels altres. Ben mirat, no era just, perquè`a la Heide, la Hedda i la Holde els donaven més llet i ous perquè eren petites, i jo ho trobava injust perquè tenia una panxa molt més grossa per omplir.
Sigui com vulgui, semblava que ningú no havia avisat els Göring que els matarien si no s'ajustaven al racionament. Tenien provisions inesgotables de mantega, nata i llet de la seva granja, i un munt de coses més que nosaltres no havíem pogut menjar des de feia una eternitat, com ara plàtans, taronges, caramels i xocolatines. Jo no sabia d'on ho treien. Però vaig decidir aprofitar-ho i no sentir-me'n gaire culpable, perquè tampoc no podia portar la meva cullerada de nata als camperols, muntanya avall; i el menjar era l'únic al·lilcient a cals Göring.

Emma GRAIGIE: Pastís de xocolata amb Hitler. Editorial Estrella Polar, La Via Làctia: Barcelona. Pàg. 111-112.

jueves, 6 de diciembre de 2012

El desayuno es muy importante

A esa misma hora, en la cocina de la casa de Alexandra, su padre Julio estaba mojando una tostada con mantequilla y mermelada en el café con leche.
-¡Alexa, vamos, arriba, que llegas tarde! –gritó.
Julio se entretuvo en mordisquear sin ganas la tostada.
Por las mañana él no tenía hambre, pero se obligaba a tomar algo porque había leído que el desayuno era muy importante.
Volvió a mojar la tostada, y mientras la mermelada se escurría hacia la taza, él se apresuró a darle otro mordisco.

SANTIAGO, Roberto, ARMERO, Ángela (2012): Alexandra y las siete pruebas, Barcelona: Edebé, p. 69.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

ENGRANDEIX EL TEXT