sábado, 25 de mayo de 2013

Se enfría el desayuno

Martina se secaba el pelo recién lavado, y el ruido del secador le impedía oír los reiterados avisos de su tía Carmen desde la cocina.
-Martina, el desayuno está servido. Tómalo antes de que se enfríe la leche.
Pero Martina, además de pretender dar forma a una melena que se le resistía especialmente, tenía la cabeza llena de pensamientos, y saltaba de uno a otro, tratando de organizarlos y así saber con precisión lo que debería hacer.
-Martina, las tostadas se van a quedar duras.
Porque algo quería hacer. En primer lugar, buscar a Igor y pedirle disculpas por el plantón. ¡Menudo plantón! Una cosa es llegar tarde a una cita, media hora, una o dos... Pero no acudir a ella sin dar explicaciones... Jamás lo había hecho.
-La mantequilla se está derritiendo con el calor. ¿Quieres salir del baño de una vez?
Claro que ella no acostumbraba a faltar a sus citas. Lo había hecho por lo que lo había hecho. A la fuerza. ¿Cómo iba a suponer que su tía Carmen iba a estar esperándola a la salida del examen?
Carmen golpeó con los nudillos la puerta del cuarto de baño. Martina respondió a los golpes.
-¡Ya voy! -y desconectó el secador.
-No me digas que te prepare el desayuno si piensas lavarte el pelo, porque...

Alfredo GÓMEZ CERDÁ (2009): Pupila de águila. Editorial SM; Gran Angular: Madrid. Página75.
Guía de la editorial: CLICA AQUÍ.

jueves, 16 de mayo de 2013

Les llesques de pa presumeixen

-A mi m'han sucat amb oli
i un bon pessiguet de sal.
-A mi, també; però amb sucre.
-a mi,m'unten de mantega;
sal i sucre, tan se val!
-Al meu damunt, un tomàquet
ben madur m'han refregat
i, ben amanida sóc
la reina del pa sucat!
-Ep!, i jo? Puc fer de postres,
xopa de mistela o vi,
que, si no és dolç, afegeixen
un bon tou de sucre fi.
-Per menjar la melmelada,
jo mateixa faig de plat!
-doncs jo puc fer d'entremesos
si amb ou m'han arrebossat.
-A moltes ens han cobert
d'unes pastes enganxoses
que tenen uns noms estranys
i són força saboroses.
-Amb ou i llet ensucrada
en oli fi m'han fregit
i sóc, amb un nom de santa,
el llamimés exquisit.
-I tu, què fas tan eixuta
que ni amanida ni untada
no et poden clavar les dents?
-Faig sopes de farigola
ben fines i perfumades,
i els avis estan contents.

JOANA RASPALL (2002): Escaleta de vent. La Galera, Grumets: Barcelona. Pàgines48-49.

Cigronets

Un cigronet negre
i un cigronet blanc
neden de costat
dins d'una cassola.
Es miren rient
com dient-se: Hola!

Són amics, s'avenen;
tots dos saben bé
que el blanc és mengivol
i el negre també.

-Qui se't mengi a tu
que se'm menge a mi;
ja som bensortosos
de fer junts la gresca
de nedar i bullir,
de donar mil voltes
i pujar i baixar!
-I tot aquest tràfec,
de què servirà?
-És una gran obra!
Perquè el noi que ens mengi,
ah!,com creixerà!

JOANA RASPALL (1997): Degotall de poemes. Editorial La Galera, El corsari: Barcelona. Pàgines 56-57.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

ENGRANDEIX EL TEXT