La Cèsar és, abans que res, una variant de l`amanida romana (d`aquí el nom, suposo). Cal afegir-hi crostons de pa sucats amb oli (si el meu millor amic ho sabés...) i encenalls de parmesà. S`amaneix amb una salsa feta amb el mateix formatge i una mica d`all. Vet aquí la recepta per als puristes, la recepta original nascuda al sud de Califòrnia durant els anys vint del segle passat. Nascuda, per tant, molt lluny d`Itàlia. Actualment, a la majoria dels restaurants la serveixen amb un ingredient suplementari: pit de pollastre esfilagarsat. I cal reconèixer que és molt bona. L`àvia ha decidit de recórrer tos els restaurants de la ciutat (i de les ciutats que visita) i establir una mena de palmarès de les amanides Cèsar. És evident que, quan arriba l`hora de jubilar-se, la gent es distreu amb qualsevol cosa.
LAMBERT, Jérôme (2011): No m`agraden els dilluns, Barcelona, Castellnou, pàg. 65. Col. Pícnic, 20.
