Un te com cal

                                                                       Te verd

                                                     

L`aigua ja bullia. Les fulles de te esperaven al fons de la tetera. Va abocar-hi el líquid calent. Va preparar la tassa amb el plat i la cullereta. Hi va tirar un raget de llet. A la nit era millor. Va destapar la sucrera, amb la cullera petita va remenar el sucre; després la va treure plena i va barrejar els petits cristalls amb la llet. Va agafar la tetera i lentament, cerimoniosament, es va omplir la tassa amb la infusió fumejant. (pàg. 178).

AMORÓS, M. Lluïsa (2008): Me`n torno al carrer Kieran, Barcelona, Barcanova. Nova narrativa, 124, p. 178..

Maduixes

Maduixes

Seguint el caminal arribàvem a l`hort. Teníem prohibit collir maduixes, perquè podíem fer malbé els crestalls. De vegades el pagès que treballava a l`hort ens en donava un cistellet. Eren delicioses, aromàtiques, acabades de collir. Espolsàvem la terra i ens les menjàvem asseguts al banc de la placeta on hi havia el gronxador i el vell garrofer (pàg. 158).

AMORÓS, M. Lluïsa (2008): Me`n torno al carrer Kieran, Barcelona, Barcanova. Nova narrativa, 124, p. 158.

Maionesa

                                                               Maionesa

Els dies d`estiu eren plàcids. Quan tornàvem de comprar la mare es posava a la cuina a endreçar cada cosa al seu lloc, després preparava el dinar. De vegades l`ajudava a desgranar pèsols; o mirava con feia la maionesa, amb el morter subjectat entre les cames, en una mà el setrill i en l`altra l`estri de fusta que feia girar amb compte perquè no se li tallés la salsa. Algun cop em demanava que fos jo qui tirés l`oli. Em deia “ara”, i jo l`abocava lentament. Li sortia una maionesa espessa, ben groga i gustosa. 

AMORÓS, M. Lluïsa (2008): Me`n torno al carrer Kieran, Barcelona, Barcanova. Nova narrativa, 124, pàg. 59.

En deu minuts va estar tot organitzat

Aquell primer dia, després de desfer la bossa per deslliurar la roba roba que duia moltes hores comprimida, vam anar a la cuina a fer el sopar. A la nevera no hi havia gairebé res. En Josep va obrir el congelador, allí sí que n`hi havia per triar: plats precuinats de tot tipus, des de verdures i carns arrebossades, passant per lassanyes i canelons, fins a farcellets i rotlles indonesis.

En deu minuts va estar tot organitzat. En raimon va fer lloc a la taula on solíem menjar sempre, perquè la cuina és àmplia i permet encabir-hi un banc raconer més dues cadires. A la Marta li agradava que mengéssim en aquell racó acollidor i còmode. Al menjador només s´hi anava per alguna celebració o si tenien convidats. Jo vaig ajudar a parar taula, abans vaig amuntegar a la pica plats i gots bruts de dies mentre en Josep acabava de coure el sopar. 

AMORÓS, M. Lluïsa (2008): Me`n torno al carrer Kieran, Barcelona, Barcanova. Nova narrativa, 124, pàg. 22.