Els dies d`estiu eren plàcids. Quan tornàvem de comprar la mare es posava a la cuina a endreçar cada cosa al seu lloc, després preparava el dinar. De vegades l`ajudava a desgranar pèsols; o mirava con feia la maionesa, amb el morter subjectat entre les cames, en una mà el setrill i en l`altra l`estri de fusta que feia girar amb compte perquè no se li tallés la salsa. Algun cop em demanava que fos jo qui tirés l`oli. Em deia “ara”, i jo l`abocava lentament. Li sortia una maionesa espessa, ben groga i gustosa.
AMORÓS, M. Lluïsa (2008): Me`n torno al carrer Kieran, Barcelona, Barcanova. Nova narrativa, 124, pàg. 59.
No hay comentarios:
Publicar un comentario