Aquell primer dia, després de desfer la bossa per deslliurar la roba roba que duia moltes hores comprimida, vam anar a la cuina a fer el sopar. A la nevera no hi havia gairebé res. En Josep va obrir el congelador, allí sí que n`hi havia per triar: plats precuinats de tot tipus, des de verdures i carns arrebossades, passant per lassanyes i canelons, fins a farcellets i rotlles indonesis.
En deu minuts va estar tot organitzat. En raimon va fer lloc a la taula on solíem menjar sempre, perquè la cuina és àmplia i permet encabir-hi un banc raconer més dues cadires. A la Marta li agradava que mengéssim en aquell racó acollidor i còmode. Al menjador només s´hi anava per alguna celebració o si tenien convidats. Jo vaig ajudar a parar taula, abans vaig amuntegar a la pica plats i gots bruts de dies mentre en Josep acabava de coure el sopar.
AMORÓS, M. Lluïsa (2008): Me`n torno al carrer Kieran, Barcelona, Barcanova. Nova narrativa, 124, pàg. 22.
No hay comentarios:
Publicar un comentario