Coques i més coques

Cada dissabte vaig amb bicicleta a buscar el pa al forn dels pares de la Simoneta. Cal Simó és el forn més antic del barri i s`han guanyat a pols del fama de fer les millors coques de la ciutat. En tenen de sucre, d`oli, de pinyons, de nous, d`avellanes, de llardons i també en fan de vidre, que són tan primes que es trenquen de seguida, i els caps de setmana tenen coca farcida de crema, de nata, de trufa, de cabell d`àngel i no sé de quantes menes més.

La mare de la Simoneta és una dona alegre, que somriu eternament. Cada dissabte, així que em veu, la senyora Simó em regala un croissant de xocolata, perquè sap que a casa està prohibit menjar coses amb excés de sucre i de greix. La mama diu que menjar-se un croissant és un pecat i, si és de xocolata, un pecat moral; quan en veu un, tanca els ulls perquè està segura que només de mirar-lo li creix la panxa.

POU, Gisela (2013): L`edat del lloro. Barcelona: Edebé, pàg. 18-19.