i un bon pessiguet de sal.
-A mi, també; però amb sucre.
-a mi,m'unten de mantega;
sal i sucre, tan se val!
-Al meu damunt, un tomàquet
ben madur m'han refregat
i, ben amanida sóc
la reina del pa sucat!
-Ep!, i jo? Puc fer de postres,
xopa de mistela o vi,
que, si no és dolç, afegeixen
un bon tou de sucre fi.
-Per menjar la melmelada,
jo mateixa faig de plat!
-doncs jo puc fer d'entremesos
si amb ou m'han arrebossat.
-A moltes ens han cobert
d'unes pastes enganxoses
que tenen uns noms estranys
i són força saboroses.
-Amb ou i llet ensucrada
en oli fi m'han fregit
i sóc, amb un nom de santa,
el llamimés exquisit.
-I tu, què fas tan eixuta
que ni amanida ni untada
no et poden clavar les dents?
-Faig sopes de farigola
ben fines i perfumades,
i els avis estan contents.
JOANA RASPALL (2002): Escaleta de vent. La Galera, Grumets: Barcelona. Pàgines48-49.
No hay comentarios:
Publicar un comentario