martes, 16 de octubre de 2012

Era esgarrifós

El restaurant era tranquil, de música de fons hi havia un disc de Natacha Atlas a un volum molt baix, feia la impressió que ens murmurava a cau d`orella. Els cambrers anaven ben vestits i parlaven fluix. M`ha semblat que m`havien fet entrar al paradís per una porta secreta. Però quan he vist la carta he pensat que si al paradís tenen els mateixos preus, no hi deu haver gaire gent de casa nostra. Era esgarrifós. Hi havia plats de deu, quinze o fins i tot vint dòlars. I no eren tan sols plats sofisticats, sinó coses que la meva mare fa els dies normals. Xai rostit, albergínies amb carn, hummus. En fi, crec que en aquell restaurant, el que pagues és una cosa que no és a la carta, però que surt molt cara: la Sensació de Ser en Un Altre Lloc, acompanyada de verduretes tranquil·les i salsa serena.

ZENATTI, Valérie (2011): Una ampolla al mar de Gaza, Barcelona, Cruïlla, pàg. 133.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

ENGRANDEIX EL TEXT