En Cinna em convida a seure en un dels sofàs, situat en diagonal. Prem un botó d'un costat de la taula. La part de dalt s'aparta i de sota s'aixeca una segona taula amb el nostre menjar. Pollastre i talls de taronja cuinats amb una salsa cremosa sobre un llit de baies blanques que semblen perles, uns pèsols verds minúsculs i cebes, uns panets en forma de flor i, per postres, un púding color de mel.
Miro d'imaginar-me que preparo aquest plat a casa. Els pollastres són massa cars, però ja faríem amb un gall dindi salvatge. Hauria de caçar un segon gall dindi per bescanviar-los per una taronja. La llet de cabra substituiria la crema. Podríem plantar pèsols al jardí. Hauria d'aconseguir alls salvatges als boscos. No reconec les baies, les nostres tessel·les només ens permeten aconseguir unes farinetes marrons d'aspecte gens agradable. Per fer aquests atractius panets hauria de portar alguna cosa al forner, potser un parell o tres d'esquirols. Pel que fa al púding, ni tan sols puc sospitar què hi ha a dins. Suposaria dies de caça i recol·lecta només per a aquest àpat i tot i així seria una pobra substitució de la versió del Capitoli.
Suzanne Collins (2009): Els jocs de la fam. Editorial Estrella Polar, L'Illa del Temps, 17: Barcelona. Pàg. 73.
No hay comentarios:
Publicar un comentario